UDINE 2007

VII TORNEO INTERNACIONAL UDINE 2007

ISTITUTO ARTURO MALIGNANI

         ISTITUTO UCCELLIS

Las crónicas y artículos de Oriol, Canals, Jordi Pérez y David Risueño, reflejan todo lo que pasó en el Torneo, falta el básquet masculino que hizo una muy buena competición pero lo tuvo muy difícil con Italia, Croacia y Eslovénia, todo y así consiguió un merecido tercer puesto.

También tengo que destacar la cena de profesores en el Istituto Uccelis, elaborada por  los cocineros del propio Centro, una cena fantástica en un lugar muy acogedor.

Istituto Uccellis http://www.uccellis.ud.it/Uccellis/Personale.html

Visita guiada al Istituto por alumnos del Centro

Las Cheerleaders actuaron con toda la ilusión delante de unos 500 alumnos  y a pesar de los nervios lo hicieron estupendamente bien. El trabajo de Mª José Fernández  tuvo su recompensa con unos merecidos aplausos.

Cheers en Venecia

La única anécdota o caso especial fue con Miquel Khalil jugador del equipo de básquet, que nada más llegar se puso a 40 grados de fiebre y con unas anginas de aquí te espero, vino el médico y aquí es cuando me enfadé, me pidió un termómetro y le dije que no tenía, me contestó que en el botiquín tenía que llevar siempre un termómetro, le conteste que no entendía como un médico podía realizar visitas sin un termómetro en su maletín, pero bueno al final  atendió bien a Miquel que es de lo que se trataba ,después cogimos un taxi con Sara hasta una farmacia de turno que estaba a unos 20 Km de nuestro alojamiento, conseguimos los medicaméntos y Miquel al cabo de  dos días empezó a recuperarse, al final pudo jugar el Torneo.

Foto de todo el grupo en Plaza San Marcos de Venecia

Crónica escrita por Oriol Canals



Era dilluns 26 de març. Com cada dia, es van assistir a les classes i es va treballar com sempre. Però aquell dia no era com qualsevol altre, perquè a les vuit de la tarda un autocar ens recolliria i marxaríem tots junts cap a Itàlia . Ja només començar ens vam adonar que la sort estava de la nostra banda: els conductors del autocar del Nàstic de Tarragona eren també els nostres conductors. Segur que ens portarien sort els dies dels partits. Ja estàvem tots en marxa: l'equip de futbol masculí, l'equip de bàsquet masculí i femení i per últim l'equip d'animadores.

Van ser més de divuit hores de viatge , però finalment vam arribar al nostre destí: (...), on es trobava la residència i les instal·lacions per entrenar els dies previs al torneig. Aquell dia es va aprofitar per descansar, ja que al dia següent ens esperava Venècia .

El dimecres ens vam aixecar molt aviat, vam esmorzar, agafar l'autocar y un cop arribàrem al port industrial de Venècia , un vaixell ens va portar fins el cor de la ciutat: La plaça San Marco. A partir d'aquest punt ens vam separar en grups y no ens vàrem retrobar fins després de dinar. Hem sembla que parlo per tots si dic que Venècia es un ciutat fascinant, que per una part aclapara per la seva estructura i per l'altre ens fa sentir com a casa. No es pot arribar a conèixer la ciutat si no s'investiga i s'analitza a fons, per això un servidor va separar-se del seu grup i s'endinsà en les profunditats de la ciutat. Tan profundament vaig visitar la ciutat que per culpa meva l'autocar no va poder sortir a l'hora prevista i vaig retardar a tots els meus companys. No van faltar els típics “ souvenirs” : màscares venecianes, figures o penjolls de vidre de Murano i gran quantitats de pasta de tot tipus de sabors i colors.

Al dia següent l'escola que organitzava i acollia el torneig ens va ensenyar el seu centre i també les parts mes importants de la ciutat d'Udine . A tot arreu on t'aturaves podies observar la presència del gran llegat històric i cultural del poble. Com al dia anterior, aquella tarda també hagueren entrenaments preparatoris pel que esperava als equips el dia següent: el torneig esportiu, la raó principal per la qual ens trobàvem allà.

Plaza principal de Udine

 

Vista al Istituto Uccellis

Aquell divendres dia 30 va ser un dia emocionant que va acabar amb el segon lloc pels equips de bàsquet femení i de futbol masculí i el tercer lloc pel bàsquet masculí. Stucom va estar present al podi de totes les modalitats. Les celebracions aquella nit no van faltar, es clar.

 

L'últim dia, abans de marxar cap a Barcelona vam assistir a l'acomiadament del torneig i a la cursa per la vida que es va realitzar al pavelló de l'Istituto Arturo Malignani. El nostre equip d'animadores va fer una brillant exhibició que va deixar amb la boca oberta a la resta de participants. Finalment, va tornar a repetir-se el mateix que vàrem fer a Barcelona el dilluns d'aquella mateixa setmana, però aquesta vegada en sentit contrari.

 

El diumenge 1 de març a les 7:30 hores aproximadament arribàvem a Stucom.

ORIOL CANALS ZAPATA

Crónica escrita por Jordi Pérez

L'equip de futbol sala (futbol a 6 en aquesta ocasió) d'Stucom va aconseguir un brillant segon lloc en el Torneig Internacional disputat aquest any a la ciutat italiana d'Udine.

La primera fase del campionat estava estructurada segons el format de lliga i els equips estaven dividits en dos grups. Stucom es va haver d'enfrontar als equips de Ryde High School (Gran Bretanya), IPSAA (Italia) i Tehniski Soliski Center (Eslovènia) dins del grup A.

Stucom-Ryde High School (4-1)

Excel·lent partit disputat pel nostre equip que va ser capaç d'imposar la seva tècnica sobre la força física dels anglesos, poc acostumats al futbol sala. La velocitat, tècnica i col·locació al camp, així com un gran esperit de lluita i sacrifici va permetre als jugadors de l'escola assolir un gran triomf. Gols: Sergio Chorrero, Carles García-Pastor, Juli Lucas i Iván Rojano.

Tehniski Soliski Center-Stucom (2-2)

Els eslovens havien apallissat l'IPSAA i havien donat una imatge d'equip molt sòlid, tècnic I molt dur, però Stucom va ser capaç de jugar-los de tu a tu i el partit va resultar força intens. El conjunt eslovè es va avançar en el marcador amb dos gols i tot semblava perdut per Stucom, però una extraordinària reacció dels blaus va permetre igualar el marcador davant la desesperació dels eslovens que es van cansar de protestar a l'àrbitre i de desenvolupar un joc subterrani molt desagradable i poc esportiu. Gols: Juli Lucas i Iván Rojano.

Stucom-IPSAA (1-0)

Els Italians de l'ISAA havien guanyat als britànics I podien encara optar a la classificació per semifinals però Stucom va jugar de forma molt intel·ligent, mantenint el control de la pilota i portant la iniciativa en el joc. El resultat és curt perquè els nostres jugadors van tenir ocasions per ampliar el seu compte de gols. Amb aquesta victòria, Stucom es classificava per jugar les semifinals. Gol: Juan Cubero.

Semifinal: Stucom-Strokovna Skola (3-2)

Sense cap mena de dubte, el partit més emocionant del campionat. Els croats es van avançar marcant un gol en fred al primer minut I Stucom va respondre amb dos gols que van ser anul·lats pels àrbitres del partit, cosa que hauria pogut afectar la moral del nostre equip però no va ser així. Jugant un gran futbol, Stucom va empatar el partit i amb aquest resultat es va arribar al descans. A la segona meitat, els croats van tornar a marcar i això posava molt costa amunt el triomf dels barcelonins però la fe, l'esforç físic i la superior qualitat del nostre equip va permetre empatar el partit. El moment més emocionant va arribar a l'últim minut quan, en una jugada de contraatac, Ivan Rojano es va trobar sol davant del porter i li va picar la pilota per alt. El porter la va tocar amb la mà fora de l'àrea i l'àrbitra va xiular falta i va expulsar el porter croat amb targeta vermella. La falta la va treure l'especialista Sergio Chorrero amb la cama esquerra i va clavar la pilota per l'escaire de la porteria contrària. L'esclat d'alegria dels jugadors catalans va ser immens i l'àrbitre va xiular la fi del partit entre l'eufòria dels nostres jugadors. Gols: Sergio Chorrero (2), Juli Lucas.

Final: Tehniski Soliski Center-Stucom (5-0)

El partit final no va tenir color i els eslovens es van endur una merescuda victòria davant d'un Stucom molt castigat pel cansament físic i les petites lesions que els seus jugadors anaven arrossegant. Després d'uns minuts d'equilibri, els eslovens van inaugurar el marcador amb un fort tret llunyà que va entrar per l'escaire i posteriorment van fer dos gols seguits. Això ja va deixar pràcticament sentenciat el partit i, tot i la bona voluntat dels nostres, la superioritat dels eslovens va ser total i el resultat final ho deixa palès.

El balanç global del torneig no pot ser més positiu. L'equip de futbol sala d'Stucom es va comportar en tot moment com un gran equip i basant-se en el joc de conjunt, la seva tècnica i un gran esperit de lluita i sacrifici, va poder assolir un gran resultat. Des del primer fins al darrer, tots els jugadors de l'equip van estar a l'alçada del que s'esperava d'ells i van fer un gran campionat. Ara només cal mantenir aquesta bona línia de joc en els darrers partits i tornejos de la temporada i començar a preparar-se per l'any vinent.

JUGADORS

Quim Molina . El porter va tenir una bona actuació, donant seguretat a l'equip amb intervencions meritòries en alguns partits. Va jugar arrossegant problemes físics al genoll esquerre.

Carles García-Pastor . Un gran torneig. Inexpugnable en defensa tant per baix com per alt, Ràpid i atent a l'hora de tallar i jugant la pilota sempre amb criteri. Va jugar sempre com un veterà.

Iván Rojano . També ha estat a un gran nivell de joc. Ha destacat per la seva bona tècnica i també per la capacitat de lluita que sempre ha tingut. Va fer el gol de l'empat contra els eslovens i va forçar l'expulsió del porter croat a les semifinals.

Sergio Chorrero . Impecable en tots els sentits: tècnica. Seguretat defensiva, actitud...Va fer gols molt importants, però sobretot el que va marcar al darrer minut de la semifinal contra els croats traient una falta amb la cama esquerra i posant-la a l'escaire de la porta contrària.

José María Monguilod : En el seu comiat, va complir perfectament en els minuts que va jugar. Va recollir la copa en nom de tot l'equip.

Sergi Dols . Sempre encertat en el temps de joc de què va disposar. Segur en defensa, lluitador i jugant la pilota amb criteri. En any i mig ha millorat moltíssim.

Miquel Alcón : Va aportar qualitat a l'equip i va fer un bon campionat, tot i que només portava dues setmanes entrenant amb l'equip. Només li va faltar el gol però el seu treball va ser molt positiu.

Juan Cubero : Un gran campionat. Seguríssim en defensa, tant per alt com per baix. Aportant calma i tranquil·litat a l'equip i buidant-se físicament, va fer un excel·lent paper. La mala sort va impedir que fes un parell de gols de falta directa.

Albert Bou : Bona actuació movent-se en una demarcació complicada que requereix molt sacrifici. El seu treball va ser molt important per l'equip i el va complir perfectament. Només li va faltar el gol.

Juli Lucas : Molt bon campionat. Va fer tres gols i encara n'hauria pogut fer molts més amb una mica més de sort i encert. Va donar sempre la cara i va lluitar totes les pilotes amb determinació fins que va caure lesionat. En tot moment va demostrar la seva gran qualitat tècnica.

César Fernández . Sempre respon al que se li demana. Sòlid en defensa, aportant la seva fortalesa física,jugant bé la pilota i incorporant-se a l'atac. Va ser un jugador d'equip en tot moment.

Carlos Sánchez . Bé físicament, va complir la seva missió en els moments en què va jugar, pressionant al contrari en una feina que requeria molt sacrifici. Ha tingut un excel·lent comportament en tot moment.

Albert Salgado : La seva aportació ha estat molt important per l'equip. Sempre ben situat al camp, jugant amb seguretat, sense perdre pilotes i donant un bon rendiment en els minuts de què ha disposat.

Jordi Pérez

Crónica escrita por David Risueño

El conjunt de bàsquet femení d'Stucom va aconseguir ser segon classificat al VII Torneig Internacional que es va disputar a Udine. El conjunt d'Stucom es presentava a la competició com a vigent campiona i disposada a revalidar el títol aconseguit l'any anterior a l'Illa de Wigth. El torneig el disputaven només tres equips, l'Institut Uccellis (Itàlia), el Lycée Albert Camus (França) i el Centre d'Estudis Stucom.

L'equip arribava a la competició amb només 6 jugadores disponibles, dins de les quals, Gemma Pariente i Carla Urgel arribaven amb problemes als turmells deguts als esquinços. Aquestes dues lesions no van deixar entrenar a les dues jugadores al 100% la setmana prèvia i inclòs es tenia en dubte la participació al Torneig de Gemma Pariente.

Després d'un llarg escalfament, el VII Torneig Internacional començava amb el primer partit, que va enfrontar l'Institut Uccellis contra el conjunt d'Stucom. Les noies del Centre d'Estudis Stucom van començar pressionant en individual a les dues jugadores claus del conjunt italià, cosa que va ofegar bastant el seu atac. Stucom va fer un joc força correcte en atac per mitjà dels punts de Laura Bosch, però amb Carla Urgel i Gemma Pariente fallant en accions fàcils sota els taulers. Les noies van seguir mantenint la bona pressió en defensa fins al final del primer període. Stucom va seguir endavant en el marcador amb els punts de Laura Bosch i Carla Urgel durant un parell de minuts, fins que a causa del incomptable nombre de pèrdues de pilotes i dos triples de les italianes van fer que aquestes és posessin a un parell de punts del conjunt d'Stucom. Semblava que la remuntada italiana era inevitable, però el gran marge de punts que havia aconseguit Stucom va donar la victòria per 3 punts al conjunt català.

Al ser un triangular, hi havien dos equips que jugaven dos partits seguits, el Lycée Albert Camus i el Centre d'Estudis Stucom. Això provocava que després del desgast realitzat contra l'Institut Uccellis, Stucom tingués que jugar a continuació contra el Lycée Albert Camus.

El partit es presentava més difícil, ja que ja coneixíem la forma de jugar de les noies franceses i tenien a favor que encara no havien jugat. El joc va ser dur com s'esperava. El Lycée Albert Camus va aprofitar el cansament d'Stucom per a començar a establir les primeres diferències. Però a mesura que el cansament també afectava a les franceses, Stucom va apropar-se al marcador per mitjà de la superioritat interior abans d'arribar al descans. Al tornar a començar el partit i amb més desgast físic per a Stucom, les franceses van començar a allunyar-se un cop més, però les ganes de guanyar van fer treure forces per a lluitar el partit fins al final, i inclòs es va tenir l'opció de ficar-se per davant en el marcador en tres atacs seguits a falta de pocs minuts. Al final però, el cansament es va notar i es va perdre per només 4 punts de diferència. Victòria del Lycée Albert Camus que partia amb millor condició física.

El tercer partit del Torneig el disputaven el Lycée Albert Camus i l'Institut Uccellis. L'entrenador d'Stucom va pensar en tots els càlculs possibles per ser campiones en un possible triple empat, però tots els resultats probables donaven el segon o tercer lloc a Stucom, així que es va desitjar la victòria del Lycée Albert Camus per a quedar en el segon lloc. Victòria que va arribar en l'últim sospir, al anotar les franceses la cistella de la victòria sobre el clàxon.

El Centre d'Estudis Stucom quedava en un lluitat segon lloc a la classificació del VII Torneig Internacional. Una mica de decepció del conjunt al no haver pogut revalidar el títol, però contents per l'esforç i el treball de les 6 jugadores de bàsquet femení realitzat en el VII Torneig Internacional disputat a Udine. Molta satisfacció per part de l'entrenador.

Jugadores

Paula Torres : Tot i la seva poca experiència en el bàsquet, va aconseguir anotar els seus primers punts amb la samarreta d'Stucom. Bon paper.

Gemma Pariente : Arribava al torneig lesionada, dubte fins l'últim moment. Molt important la seva presència en pista al dominar el rebot i llàstima del desencert inicial al començar nerviosa. Gran torneig.

Marina Sánchez : Va realitzar una gran aportació per l'equip al realitzar un gran desgast físic en defensa i li va faltar estar més encertada en atac. Tot i això, va realitzar la feina necessària de desgast per a que un equip funcioni.

Mariona Olmos : Gran aportació defensiva en el primer partit, en aconseguir aturar el joc de la Federica, millor jugadora italiana. Sense la seva actuació, potser no haguéssim estat segones.

Carla Urgel : També arribava amb problemes al torneig, però com és habitual va estar lluitant cada segon que va estar en pista. La seva lluita pels rebots li va beneficiar per anotar cistelles sota l'anella i el gran desgast defensiu sobre Vero en el primer partit va col·laborar a donar la victòria a Stucom.

Laura Bosch : Excel·lent torneig. Va demostrar el seu gran nivell i va realitzar un gran paper en atac assumint la responsabilitat en els moments complicats. Destacar el seu gran desgast físic al ser l'única jugadora en jugar tots els minuts.

David Risueño